Calor humana
Estem dins d’una habitació interior en la qual no entra llum natural, la generalització de l’electricitat ha fet que aquest problema el resolem només prement un interruptor posat normalment al costat de l’entrada que encén una font artificial de llum (pe. un fluorescent). Aquesta font il·lumina parets i objectes que conté l’habitació, i en el mateix fer aquests reflexen en totes direccions, una ínfima part de la llum reflectida acaba arribant als nostres ulls permetent-nos crear una imatge del que ens envolta. Però si tornem a prémer l’interruptor a l’instant torna la foscor. Aquesta segona acció la trobem natural perquè l’experiència quotidiana així ho demostra, però algú s’ha parat a pensar on va la llum.
Pot semblar una pregunta baladí perquè si hem apagat el llum aquesta s’ha acabat, però no és així. L’energia no es crea ni es destrueix, hem quedat que l’habitació no te obertures per tant tota l’energia que entra pels cables elèctrics queda atrapada dins de l’habitació, i be la llum desapareix. Aquesta realment és absorbida per les parets, i l’energia s’incorpora a aquestes en forma de calor. Si les fossin reflectors perfectes amb menys d’un segon amb l’interruptor accionant hauria suficient per mantenir l’habitació il·luminada. De fet el 60 W que consumeix el portàtil amb el qual estic elaborant aquest escrit els expulsa un ventiladoret en forma de calor, i això es fa extensiu a qualsevol aparell, aquests no consumeixen energia, la usen, i la llencen en forma de calor (recordo que també és una forma d’energia)
Quan parlem d’escalfament global tendim a pensar que tot el problema rau en les emissions de CO2 a l’atmosfera. Però resulta que el carbó del qual prové aquest CO2 també ha alliberat energia. Com l’exemple de la il·luminació creiem que l’energia es consumeix i punt, en canvi l’energia només fem que aprofitar la seva transformació i la llencem quan ja no ens és útil. Per exemple podem pensar en un cotxe el qual aprofita l’energia emmagatzemada en el carburant, d’aquesta energia aprofita per moure’s el 30% aproximadament i la resta la llença en forma de calor; el cotxe quan avança pateix una resistència que li fa perdre energia (per això s’ha de continuar prement l’accelerador durant el viatge), l’energia que perd el cotxe ho fa en forma de calor així com el 70% de l’energia aportada per mantenir el moviment degut al rendiment del motor; quan arriba a lloc el cotxe s’ha de parar i perdre l’energia que tenia i ho fa llençant-la en forma de calor. El resultat final és que tota l’energia extreta del combustible usada per moure’ns es transforma en calor. I això passa en qualsevol activitat, el destí final de l’energia usada passar a ser calor que s’incorpora a la que ja hi ha en l’atmosfera.
En l’era preindustrial l’activitat humana era a força animal. Només és cremava carbó per escalfar o la siderúrgia i metal·lúrgia feta pels ferrers, llauners i orfebres. La potència de que es disposava era molt reduïda i en conseqüència la calor alliberada era molt poca, però la invenció dels motors tèrmics va canviar-ho tot. Actualment les potències utilitzades són milers de vegades superiors a les preindustrials. I aquí hem d’afegir la utilització d’energia fòssil: carbó i nuclear.
El carbó i els hidrocarburs eren biomassa que al morir es van endú l’energia a les seves tombes, i ara alliberem l’energia a una velocitat molt superior a la que va ser capturada, cada any alliberem a l’atmosfera energia que va ser capturada en mil·lennis. D’altre banda l’energia nuclear es va alliberant lànguidament durant el temps i és en part la responsable de l’energia geotèrmica, però en les nostres centrals obliguem a alliberar aquesta energia que ho faria en milions d’anys en uns pocs. Resumint l’activitat humana que està mantinguda per la utilització massiva d’energies fòssils està llençant quantitats espectaculars de calor a una atmosfera que va al mateix temps augmentant l’efecte hivernacle, ajudat per l’alliberament de CO2 inherent a l’alliberament d’energies fòssils.
Cada any tenim estius més calorosos, i al mateix temps cada estiu batem records de producció d’energia, precisament en època vacacional que feia baixar aquest consum. L’escalfament global te molts aspectes i el més important és l’efecte hivernacle, però també hem de pensar amb el consum actual d’energia que normalment s’oblida del discurs. D’aquesta manera en comptes de pensar en com no gastar energia estúpidament com il·luminar les carreteres de nit (veure imatge satèl·lit nocturna) continuen incrementant l’ús d’energia, i busquen altres fonts massives per suplir el carbó com incrementar la nuclear (article guardian on defensen la substitució). Hi ha massa interessos darrera de les companyies energètiques i massa complicitat per part de l’usuari acostumat a l’aire condicionat, la televisió i la vida fàcil. És més senzill culpar al CO2 i parlar de cotxes elèctrics els quals encara ningú ha dit d’on trauran l’energia per fabricar l’electricitat que els farà moure; la qual provindrà com és lògic de fonts d’energia fòssil.
Pot semblar una pregunta baladí perquè si hem apagat el llum aquesta s’ha acabat, però no és així. L’energia no es crea ni es destrueix, hem quedat que l’habitació no te obertures per tant tota l’energia que entra pels cables elèctrics queda atrapada dins de l’habitació, i be la llum desapareix. Aquesta realment és absorbida per les parets, i l’energia s’incorpora a aquestes en forma de calor. Si les fossin reflectors perfectes amb menys d’un segon amb l’interruptor accionant hauria suficient per mantenir l’habitació il·luminada. De fet el 60 W que consumeix el portàtil amb el qual estic elaborant aquest escrit els expulsa un ventiladoret en forma de calor, i això es fa extensiu a qualsevol aparell, aquests no consumeixen energia, la usen, i la llencen en forma de calor (recordo que també és una forma d’energia)
Quan parlem d’escalfament global tendim a pensar que tot el problema rau en les emissions de CO2 a l’atmosfera. Però resulta que el carbó del qual prové aquest CO2 també ha alliberat energia. Com l’exemple de la il·luminació creiem que l’energia es consumeix i punt, en canvi l’energia només fem que aprofitar la seva transformació i la llencem quan ja no ens és útil. Per exemple podem pensar en un cotxe el qual aprofita l’energia emmagatzemada en el carburant, d’aquesta energia aprofita per moure’s el 30% aproximadament i la resta la llença en forma de calor; el cotxe quan avança pateix una resistència que li fa perdre energia (per això s’ha de continuar prement l’accelerador durant el viatge), l’energia que perd el cotxe ho fa en forma de calor així com el 70% de l’energia aportada per mantenir el moviment degut al rendiment del motor; quan arriba a lloc el cotxe s’ha de parar i perdre l’energia que tenia i ho fa llençant-la en forma de calor. El resultat final és que tota l’energia extreta del combustible usada per moure’ns es transforma en calor. I això passa en qualsevol activitat, el destí final de l’energia usada passar a ser calor que s’incorpora a la que ja hi ha en l’atmosfera.
En l’era preindustrial l’activitat humana era a força animal. Només és cremava carbó per escalfar o la siderúrgia i metal·lúrgia feta pels ferrers, llauners i orfebres. La potència de que es disposava era molt reduïda i en conseqüència la calor alliberada era molt poca, però la invenció dels motors tèrmics va canviar-ho tot. Actualment les potències utilitzades són milers de vegades superiors a les preindustrials. I aquí hem d’afegir la utilització d’energia fòssil: carbó i nuclear.
El carbó i els hidrocarburs eren biomassa que al morir es van endú l’energia a les seves tombes, i ara alliberem l’energia a una velocitat molt superior a la que va ser capturada, cada any alliberem a l’atmosfera energia que va ser capturada en mil·lennis. D’altre banda l’energia nuclear es va alliberant lànguidament durant el temps i és en part la responsable de l’energia geotèrmica, però en les nostres centrals obliguem a alliberar aquesta energia que ho faria en milions d’anys en uns pocs. Resumint l’activitat humana que està mantinguda per la utilització massiva d’energies fòssils està llençant quantitats espectaculars de calor a una atmosfera que va al mateix temps augmentant l’efecte hivernacle, ajudat per l’alliberament de CO2 inherent a l’alliberament d’energies fòssils.
Cada any tenim estius més calorosos, i al mateix temps cada estiu batem records de producció d’energia, precisament en època vacacional que feia baixar aquest consum. L’escalfament global te molts aspectes i el més important és l’efecte hivernacle, però també hem de pensar amb el consum actual d’energia que normalment s’oblida del discurs. D’aquesta manera en comptes de pensar en com no gastar energia estúpidament com il·luminar les carreteres de nit (veure imatge satèl·lit nocturna) continuen incrementant l’ús d’energia, i busquen altres fonts massives per suplir el carbó com incrementar la nuclear (article guardian on defensen la substitució). Hi ha massa interessos darrera de les companyies energètiques i massa complicitat per part de l’usuari acostumat a l’aire condicionat, la televisió i la vida fàcil. És més senzill culpar al CO2 i parlar de cotxes elèctrics els quals encara ningú ha dit d’on trauran l’energia per fabricar l’electricitat que els farà moure; la qual provindrà com és lògic de fonts d’energia fòssil.
En l’actualitat els humans ens hem convertit en un petit Sol interior que afegim a la calor provinent de l’estrella la de la nostra activitat quotidiana. Desgraciadament el creixement sostingut que exigeix la nostra economia obliga a augmentar dia rere dia la quantitat d’energia a utilitzar. Amb els consums actuals i l’increment previst és del tot impossible que les energies renovables puguin cobrir-ho. Aprofitar l’alliberament d’energia com la nuclear o combustibles fòssils és afegir calor a l’escalfament produint per feedback més efecte hivernacle. Per tant substituir combustibles fòssils per energia nuclear o altre invents com recollir energia solar a l’espai no solucionaran res. Hem de reduir el nostre consum energètic encara que això impliqui canviar radicalment el sistema econòmic que amb la crisi actual també ha demostrat ser del tot un desastre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada