Like Magic

Tarda de Nadal. De mica en mica arribem a l’auditori per oferir el tradicional concert de Nadal. Amb temps prudencial ens hem convocat per d’aquesta manera poder escalfar veus, ultimar col·locacions, fer els últims retocs i centrar les nostres ments amb el que haurem de viure d’aquí fins a mitjanit. El dinar de Nadal és especial, el retrobament encara que sigui amb les persones que veus cada dia no deixa de ser un ritual on de forma més o menys amagada es repassen els esdeveniments del darrer any; i que tothom comenta al anar trobant-se amb els companys (òbviament el que es pot comentar). Però una altre conseqüència del dinar és que tot i ser tard encara no ha acabat de baixar, per sort això ho arreglen els nervis i l’expectació que agilitzen els transits interns, de vegades potser massa i no entrarem en més detalls.
De concerts de Nadal la coral ha fet molts, i encara que sigui un tòpic tots són diferents; sempre hi ha cares noves i de les que repeteixen les circumstàncies personals de cada un singularitzen cada concert per molts que se’n facin. Però enguany ha estat diferent. La coral ja d’altres vegades havia presentat muntatges per aquestes dates però des de Dido & Aeneas no s’abordava cap gran obra clàssica. Tant el Hair com el Remember eren obres de complexitat tant d’execució com d’organització, les quals al ser obres de repertori pop i portar una gran càrrega escènica tapava en part la interpretació musical. Enfrontar-se a una obra clàssica de gran format implica la comparació amb molts enregistraments d’alta qualitat, unanimitat sobre la qualitat de l’obra només espatllable per l’intèrpret i una presumpte dificultat.

 

Coral Escriny

Sopranos i Contralts nadala Dorm Jesus en Pau

L’obra escollida ha estat el Gloria de Vivaldi. Al començar el curs en Marc proposar fer aquesta obra no perquè fos difícil o una demostració de nivell, sinó com a repte de creixement musical de la coral i òbviament personal de cada un. Han estat quatre mesos intensos on a més del treball musical també ha estat necessari un esforç de coordinació i treball potser no tan vistós com en anteriors ocasions però també necessari.
I allà estàvem, vestits de negra, contemplant com l’orquestra acabava d’afinar els instruments i a l’expectativa d’entrar a l’escenari. Amb una escenografia austera (quatre ponsèties que fan Nadal) tota l’atenció estava en el so emes per l’orquestra i el cor. El gran moment havia arribat, davant teníem el públic a qui anava dirigida la interpretació, però per damunt de tot era el nostre moment. El mestre dona l’entrada i en un tres i no res estàvem fent l’últim amen. Quatre mesos de feina reduïts en una escassa mig hora però que va passar en un sospir.
Francament crec que va sortir be. Ja se que no soc el més indicat per dir-ho, no tinc nivell ni criteri suficient, però a part de les opinions expressades pel públic personalment vaig sentir que anàvem fent-ho be durant tota la interpretació. Val van haver cosetes, com sempre, però una obra és el seu conjunt i encara que haguéssim fet un moviment genial, fallar un altre hagués fracassat tot el conjunt; aquest tipus d’obra les marca la regularitat, i en aquest sentit crec que va sortir rodona, no perfecta però convincent.
Cal fer esment a les solistes que ja les havien anat escoltant en els assajos, però com passa amb la resta de la coral quan hi ha el públic davant es creixen. Van sonar professionals, els nervis segur que corrien per dins, però van destil·lar serenitat i saber estar com si ho haguessin fet tota la vida. També l’orquestra va estar a nivell. Tot i la joventut dels seus components i el seu marcat caràcter formatiu d'aquesta, es van mostrar molt professionals amb un bon nivell d’interpretació per part sobretot dels més grans que portaven els passatges de més responsabilitat, chapeau pels músics i chapeau pel director.

 

Orquestra de l'Escola de Música de Bega

Durant la seva interpretació en solitari al concert

I on està la màgia podríeu preguntar-vos. Doncs aquesta surt quan l’entusiasme, coneixem, esforç i treball d’un mestre és capaç de transmetre’l al seu cor i aquest intenta correspondre’l el millor que sap. La màgia d’aquest Nadal com la de tants d’altres comença mesos avanç i s’aconsegueix amb l’esforç personal i col·lectiu de cada membre del grup i la capacitat de treball del mestre que el guia; perquè les coses no surten per art de màgia.