Petit conte de Nadal
És costum d’aquestes festes fer una parada en el nostre dia a dia per reflexionar sobre on som, on anem i d’on venim. Molt sovint aquesta reflexió queda emmascarada pel brogit natural que acompanya a aquestes: comprar regals, escriure felicitacions, preparar àpats... però qui més qui menys troba un moment per fer-ho o senzillament el moment et troba quan menys t’ho esperes.
El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.
El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.
Fa molt temps aparegué una estrella que es posà a brillar per sobre de les altres. La gent es meravellar de tant gran prodigi però no saberen el perquè d’aquest. Però quatre Mags que a orient vivien entengueren el missatge: tothom ho sap i és profecia que qui ens llevarà dels pecats naixerà en una establia.
Cap dels quatre es coneixia ni noticies del que farien un o l’altre en tenien, però com un de sòl feren el senalla i la muntura per dirigir-se a veure Deu infant. Travessaren valls i muntanyes, passaren rius i barrancs fins que davant l’últim desert els quatre es trobaren.
En la nit obscura sota la brillantor de l’estrella i arrupits al foc acollidor, s’explicaren llurs viatges i anècdotes. I fou així quan entre rialles i companyonia es mostraren mostraren els presents que portaren:
El primer digué “Jo li porto or perquè qui és rei de reis només se li escau l’or. Deu tot poderós encarnat en aquest infant ha vingut a regnar per sempre més amb nosaltres. Qui està per damunt de nosaltres només se li pot donar el millor així que la meva ofrena serà or tant com he pogut recollir des de la meva humil posició”.
El segon explicar “Jo li porto encens perquè qui alliberarà les ànimes del pecat original elevant-les al cel com les columnes aromàtiques d’encens. Deu amb el seu adveniment purificarà la Terra. Qui llevarà el plom de les nostres ànimes en la Terra estant ha de viure envoltat de fum d’encens perquè la seva estada entre nosaltres sembli una mica el seu regnat en els Cels”.
El tercer s’alça i mostrant unes àmfores raonar “ Jo li porto mirra perquè sent home com ha escollit patirà les fatigues i rigors de la condició humana, i la mirra és el bàlsam millor per alleugerir aquests mals. Deu per alliberar-nos s’ha encarnat per patir el dolor, l’angoixa i la mort. Qui ha baixat entre els mortals per guanyar la mort se l’ha d’ajudar a que el patiment li sigui més suportable per això li portaré tanta mirra com la meva humil posició m’ha permès”.
I el quart mig avergonyit digué “Jo només li porto a mi perquè al Totpoderós no li calen riqueses materials, només vol el nostre amor. Deu ens estima tant que per salvar-nos ha decidit sent un de nosaltres i així mostrar-nos el camí. Qui pot encarnar-se en home, moure estols d’àngels i crear l’univers només vol ser correspost en el seu infinit amor, així que li lliuro tot l’amor que la meva humil persona pot oferir, insignificant davant del Seu”.
L’endemà travessaren l’últim desert i arribaren a l’establia on s’havia produït l’infantament, on lliuraren llurs presents.
De la historia recordem els tres presents materials però l’Infant allí present recordà el dels quatre per igual. No recordà l’or, l’encens i la mirra sinó l’amor que de tot cor els quatre li van portar.
Cap dels quatre es coneixia ni noticies del que farien un o l’altre en tenien, però com un de sòl feren el senalla i la muntura per dirigir-se a veure Deu infant. Travessaren valls i muntanyes, passaren rius i barrancs fins que davant l’últim desert els quatre es trobaren.
En la nit obscura sota la brillantor de l’estrella i arrupits al foc acollidor, s’explicaren llurs viatges i anècdotes. I fou així quan entre rialles i companyonia es mostraren mostraren els presents que portaren:
El primer digué “Jo li porto or perquè qui és rei de reis només se li escau l’or. Deu tot poderós encarnat en aquest infant ha vingut a regnar per sempre més amb nosaltres. Qui està per damunt de nosaltres només se li pot donar el millor així que la meva ofrena serà or tant com he pogut recollir des de la meva humil posició”.
El segon explicar “Jo li porto encens perquè qui alliberarà les ànimes del pecat original elevant-les al cel com les columnes aromàtiques d’encens. Deu amb el seu adveniment purificarà la Terra. Qui llevarà el plom de les nostres ànimes en la Terra estant ha de viure envoltat de fum d’encens perquè la seva estada entre nosaltres sembli una mica el seu regnat en els Cels”.
El tercer s’alça i mostrant unes àmfores raonar “ Jo li porto mirra perquè sent home com ha escollit patirà les fatigues i rigors de la condició humana, i la mirra és el bàlsam millor per alleugerir aquests mals. Deu per alliberar-nos s’ha encarnat per patir el dolor, l’angoixa i la mort. Qui ha baixat entre els mortals per guanyar la mort se l’ha d’ajudar a que el patiment li sigui més suportable per això li portaré tanta mirra com la meva humil posició m’ha permès”.
I el quart mig avergonyit digué “Jo només li porto a mi perquè al Totpoderós no li calen riqueses materials, només vol el nostre amor. Deu ens estima tant que per salvar-nos ha decidit sent un de nosaltres i així mostrar-nos el camí. Qui pot encarnar-se en home, moure estols d’àngels i crear l’univers només vol ser correspost en el seu infinit amor, així que li lliuro tot l’amor que la meva humil persona pot oferir, insignificant davant del Seu”.
L’endemà travessaren l’últim desert i arribaren a l’establia on s’havia produït l’infantament, on lliuraren llurs presents.
De la historia recordem els tres presents materials però l’Infant allí present recordà el dels quatre per igual. No recordà l’or, l’encens i la mirra sinó l’amor que de tot cor els quatre li van portar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada