Massa crítica
Podríem convenir que el concert de Nadal de 2013 ha estat el concert on el públic va “flipar mandonguilles”. I no em refereixo al fet de que sortís més o menys bé, sinó al fet de que no s’esperaven trobar una obra com el Magnificat de John Rutter . Sí, el programa posava Magnificat d’un tal Rutter però la majoria no imaginava exactament això. Indiscutiblement la coral hem abastit una nova fita, demostrant que amb treball i il·lusió tot és possible (o gaire bé tot). El concert ens ha sortit genial. Com sempre hi ha hagut coses però d’ordre menor en respecte al conjunt de la obra, en el cas del Magnificat; i inapreciables, si van existir, en les Nadales. Però el més important és que se’m va fer curt, tot i ser en temps més llarga que el Gloria de l’any passat. Tot el cor transmetia ganes i convicció davant d’una obra complicada en tessitura (molt alta) i ritme que hem defensat valentament en l’escenari. Un altre aspecte és si ha sortit més o menys bé, només parlo del que he sentit...