Història certa dels set cels i la terra que fan vuit

Tarda de Nadal. De mica en mica arribem a l’auditori per oferir el tradicional concert de Nadal. Amb temps prudencial ens hem convocat per d’aquesta manera poder escalfar veus, ultimar col·locacions, fer els últims retocs i centrar les nostres ments amb el que haurem de viure d’aquí fins a mitjanit. El dinar de Nadal és especial, el retrobament encara que sigui amb les persones que veus cada dia no deixa de ser un ritual on de forma més o menys amagada es repassen els esdeveniments del darrer any; i que tothom comenta al anar trobant-se amb els companys (òbviament el que es pot comentar). Però una altre conseqüència del dinar és que tot i ser tard encara no ha acabat de baixar, per sort això ho arreglen els nervis i l’expectació que agilitzen els transits interns, de vegades potser massa i no entrarem en més detalls. De concerts de Nadal la coral ha fet molts, i encara que sigui un tòpic tots són diferents; sempre hi ha cares noves i de les que repeteixen les circumstàncies personals ...

Felicitació en anglès És costum d’aquestes festes fer una parada en el nostre dia a dia per reflexionar sobre on som, on anem i d’on venim. Molt sovint aquesta reflexió queda emmascarada pel brogit natural que acompanya a aquestes: comprar regals, escriure felicitacions,  preparar àpats... però qui més qui menys troba un moment per fer-ho o senzillament el moment et troba quan menys t’ho esperes. El qui en aquests moments us estar parlant, encara que sigui en lletra, no és precisament un amant d’aquestes dates. Sigui per la banalització o sigui per lo depriment que poden arribar a ser, normalment intento passar per elles de puntetes, com si no hi fossin. Però com aquest any he començat un blog he cregut que un formal feliç Nadal era molt trist així que he fet un petit conte que espero que us agradi.      Fa molt temps aparegué una estrella que es posà a brillar per sobre de les altres. La gent es meravellar de tant gran prodigi però no saberen el perquè ...

Molt sovint creiem que valor i preu són termes volen dir el mateix, però en realitat no són la mateixa cosa tanmateix  estan relacionats. Tot te un valor, però no necessàriament un preu. El preu és el que acabes pagant, o intercanviant que pel cas és el mateix, per quelcom, i no necessàriament un objecte por ser qualsevol cosa o servei, que un altre et cedeix a tu. Això significa que per haver preu ha d’haver intercanvi, i és llavors quan apareix el preu. Per tant el preu dependrà del condicionants del moment en que es fa l’intercanvi. Per exemple si ens fixem en el preu del peix fresc del mercat aquest varia durant el dia, sent més car a l’inici que a l’hora de tancar la parada; això és degut a la pèrdua de perspectives de venta: quan torni a obrir la peixateria a l’endemà aquest peix deixarà de poder-se vendre per fresc (això tampoc vol dir que no sigui comestible, només ha perdut una qualitat). Però en realitat el peix de la peixateria no ha deixat de ser fresc en tot el ...

Karl Marx batejà com a opi del poble la religió. L’anomenà així perquè aquesta alienava a les persones amb una promesa de pau i felicitat fora del mon real, en una altre dimensió; de la mateixa manera que els opiacis anestesien químicament, transportant a la persona al son de la felicitat. Karl Marx va viure a finals del S XIX on la gent popular només tenia tres distraccions a part de treballar i portar fills al mon: el joc, veure (alcohol per suposat) i creure. Els dos primers són rebutjats socialment, el tercer és la raó de ser de la majoria de la societat (sigui de la creença que sigui) però que Marx, que era per damunt de tot materialista, ho identificava com una trampa més per fer dimitir a la persona del mon on vivia. Si Marx hagués viscut al segle XXI hagués identificat un altre alienador de la població més potent que la religió: el Futbol.   De futbol existeixen de moltes classes, però al que em refereixo és al que podríem anomenar universal, tot hi que als EUA...

Avui s’alcen veus demanant més contundència per part de la comunitat científica en relació al canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquesta crida es deu a la paràlisi mostrada per part dels responsables polítics en aquesta qüestió. El clima canvia dia rere dia davant els nostres ulls i l’únic que veiem són pegats aplicats tard i malament. Per un altre costat els poders econòmics paguen informes científics o seudo-científics que  neguen el canvi climàtic o justifiquen els canvis observats com a millores ambientals. En aquests sentit tenim un article publicat al The Guardian: Light pollution can have positive effects on wildlife, study shows (Jessica Aldred 28/11/12); on s’expliquen els beneficis de la il·luminació nocturna per les aus migratòries. Em crec que les aus migratòries viuen millor desprès de l’aparició de la llum elèctrica i el seu dia perpetu, però quantes especies pateixen l’inconvenient d’haver desaparegut la nit perquè necessiten la foscor per fer, com per e...

Les últimes paraules de Jesús a la creu foren: “ Pare, perdona’ls que no saben el que fan ”. Aquest és sens dubte un gest de màxima generositat vers als seus botxins. Cap codi humà exempt de responsabilitat per desconeixement*,  i no només humà la natura també segueix aquesta màxima: desconèixer per exemple la llei de la gravetat no t’impedeix caure per un barranc. Però els humans tenim la capacitat de perdonar als nostres semblants i admetre la no intencionalitat dels errors dels altres. En els moments difícils és quan la generositat i la gasiveria humana es veuen amb més intensitat . És fàcil ser generós quan no et costa cap esforç però quan la teva pròpia subsistència està en dubte la situació canvia, i és llavors quan es veu la pasta en que un està fet. D’altre banda la cobdícia humana es manifesta en qualsevol context i en situacions de crisi troba la manera d’aprofitar-se de la desgràcia aliena. Avui en ple col·lapse del sistema econòmic trobem com la gent paulatinament ...

Negre com el pecat Amarg com la derrota Curt com un sospir I calent com l’infern Així definia un bon cafeter el que creia que havia de ser un bon cafè. Però amb això hi ha tants caps com barrets. Des dels que s’hi podrien banyar dins la tassa fins els que el sucre sobreïx per sobre, passat pels que no volen sucre i els que tirarien el cafè dins de la sucrera i llavors intentarien ingerir el contingut. Però tant se val diàriament s’ingereixen milions de litres d’aquest i en termes globals aquesta és la infusió més coneguda i consumida en tot el mon. Aquesta beguda és qui mou occident (ajudada també per altres infusions com el té). Disposa d’un estimulant que ajuda a la mobilitat diària, i fa que la societat occidental pugui mantenir aquest ritme frenètic. La seva omnipresència a tot arreu gràcies a les maquines de venda automàtica la converteix en una de les addiccions més esteses de tot el planeta. Qui no ha tingut un impàs i al final ha anat a fer un cafè. Per molta força d...

La nit del 27 al 28 com cada últim cap de setmana d’octubre afegim l’hora que havíem descomptat al març. Aquest ritual es fa sobre el supòsit de l’estalvi energètic aprofitant millor la llargada del dia, però no la llargada relativa dia-nit, com suposa tothom, sinó la durada del dia com a tal. Per definició els dies tenen 24 hores des de temps immemorial. Això segurament és degut a la utilització antigament d’un cos numèric en base 12 que posteriorment es substituir per part dels europeus en un cos de base 10*. Originàriament corresponia a 12 hores del dia i 12 hores de nit, com és lògic l’estacionalitat fa que seguint aquesta lògica la durabilitat de les hores depengui de l’estació climàtica en que ens trobem, i aquesta arriba a veritables absurds com el fet que als pols les hores durien 15 dies actuals i un dia sis mesos. La utilització del rellotge de Sol amb hores iguals va finalitzar aquesta manera de dividir el dia, encara que van conviure durant temps els dos sistemes. H...

Aquest any 2012 el comitè Nobel ha reconegut els avanços en Informació Quàntica els quals portaran, si és possible, a l’ordinador quàntic; però sobretot els mecanismes exactes de com interacciona la matèria amb la radiació, o sent més curós el que percebem com matèria i el que percebem com radiació perquè en realitat són el mateix però que es mostren de forma diferent. Els guardonats són Serge Haroche i David J. Wineland . El seu treball no és tant espectacular com el que es fa en el CERN (excepte si mai s’arriba a la computació quàntica) però te més a veure amb com percebem el mon, a part que aquest camp sí ha produït i produeix utilitats pràctiques sense comptar amb el possible ordinador. Com passa amb tots els premis no es possible guardonar a tots els que s’ho mereixen i l’esperança és que s’ho mereixin tots els que l’han aconseguit. Per tant és normal controvèrsia i sorpresa en algunes edicions. La transcendència d’aquests premis ha afegit també l’element polític, és vox po...

Des de que en Edwin Hubble va demostrar l’expansió de l’univers al 1929, encara que en realitat va ser en Georges Lemaître al 1927 qui ho va descobrir primer, el somni d’un creixement il·limitat  va ser una realitat. El segle XX esdevenir l’era espacial, naus cobrint les distàncies interplanetàries, una humanitat viatjant cap a les estrelles i colonitzant l’univers  com a les èpoques dels grans descobriments de l’edat moderna, esdevindria el futur daurat dels humans. Als anys 60 del segle passat era gairebé segur que els humans estariem explorant Mart i tindríem colònies en òrbita o a la Lluna al acabar el segle.   Però som a l’any 2012 i només hi ha una estació espacial orbitant la terra amb una població de tres astronautes. L’espai que el tenim a tocar és massa lluny encara pels humans. Somiem en la exploració marciana però no ens atrevim anar a la Lluna que és un repte tres o quatre graus de magnitud menys difícil que un viatge a Mart. Com sempre la nostra pe...

Estem dins d’una habitació interior en la qual no entra llum natural, la generalització de l’electricitat ha fet que aquest problema el resolem només prement un interruptor posat normalment al costat de l’entrada que encén una font artificial de llum (pe. un fluorescent). Aquesta font il·lumina parets i objectes que conté l’habitació, i en el mateix fer aquests reflexen en totes direccions, una ínfima part de la llum reflectida acaba arribant als nostres ulls permetent-nos crear una imatge del que ens envolta. Però si tornem a prémer l’interruptor a l’instant torna la foscor. Aquesta segona acció la trobem natural perquè l’experiència quotidiana així ho demostra, però algú s’ha parat a pensar on va la llum. Pot semblar una pregunta baladí perquè si hem apagat el llum aquesta s’ha acabat, però no és així. L’energia no es crea ni es destrueix, hem quedat que l’habitació no te obertures per tant tota l’energia que entra pels cables elèctrics queda atrapada dins de l’habitació, i be la ll...

I am just a poor boy Though my story's seldom told I have squandered my resistance For a pocket full of mumbles such are promises All lies and jests Still a man hears what he wants to hear And disregards the rest                                          The boxer (Simon & Garfunkel) Aquesta és una coneguda cançó de Simon & Garfunkel (1969) que explica en primera persona la història d’un pària. Aquesta primera estrofa resumeix el que ha estat la seva vida: un seguit d’enganys fins l’esgotament; però també reconeix la seva culpa que és entendre només el que més li convenia. En l’article “Sometimes a nudge from the government is just not enough ” ( 06/07/12 ) en Lord Krebs es preguntava perquè tot i les campanyes de sensibilització mediambiental o foment de bons hàbits com deixar d...